MARTIRIS DIVINS, CÀSTIGS DELS DÉUS

IXIÓ

En la mitologia grega, era un dels lapites i també rei de Tessàlia. Era fill de Flegias, Ares i també d'Antion. Va tenir un fill anomenat Centauro.
Ixió va prometre un valuós regal a Deioneo si li deixava casar-se amb la seva filla, Dia, però no va complir la seva promesa. El va convidar en una festa i quan va tenir la oportunitat el va tirar a una fossa plena de carbó cremant.
El crim era tan horrorós que cap persona el volia purificar, i Ixió va ser obligat a viure sol i amagat durant molt de temps.
Però Zeus el va perdonar, el va purificar i el va convidar a un banquet on Ixió va intentar violar a Hera, la dona de Zeus. Zeus al enterar-se el va castigar lligant-lo de mans i peus en una roda ardent.

TÀNTAL

Tàntal, va ser un rei de Frígia o de Lídia, era fill de Zeus i de la nimfa Pluto. Va ser el governant de la ciutat anomenada pel seu nom com a Tantalis.
Zeus el va convidar a la taula d'Olimp i els déus el van honrar com a mortal. Tàntal a poc a poc va anar dient tots els secrets dels déus al seus amics mortals. Tàntal va convidar els déus en un banquet i va sacrificar al seu propi fill i el va servir com a menjar als convidats de la taula. Per sort, Zeus es va adonar del que havia fet Tàntal, i li va demanar a Hermes que el tornes a reconstruir i li va donar una nova vida amb més bellesa i amb més qualitats. Els déus van decidir portar-lo a Hades, on Hades el va torturar. 

SÍSIF

A la mitologia grega, Sísif va ser el fundador i també rei d'Efira (nom antic de Corint). Va ser el marit de Merope i amb ella va tindre dos fills, Glauc i Halmos. 

Abans de morir li va dir a la seva dona que quan ell marxés oferís el sacrifici habitual als morts i la seva esposa ho va fer, així que quan ell estava a l'infern es va queixar dient que la seva dona no estava complint amb el món superior i finalment va convèncer a Hades perquè li deixés tornar al món superior i castigar a la seva esposa. Quan va ser altre cop a Corint, no volia tornar de cap de les maneres a l'infern, i Hades el va dur a la força. Una vegada allí, a l'infern, Sísif va ser obligat a empènyer una enorme pedra costa amunt per un vessant, però abans de que arribés al cim del turó sempre se li tornava a caure costa avall, i ell sempre habia de començar altre cop des del principi.