HISPANIA ROMANA-TEMPLES

La Maisón Carrée es troba a Nimes(França). Aquest temple està fet de pedra calcària blanca i té unes dimensions de 14(ample)x28(llarg) metres. Va ser construïda durant el govern del primer emperador de Roma, és a dir, Octavi August. És una mostra clara del gran procés de romanització durant aquesta època al Mediterràni. 


Està format per 20 columnes corínties i la seva planta és rectangular. El temple és hexàstil: consta de 6 columnes al pòrtic i 2 columes laterals per cada costat.

HISPANIA ROMANA-TERMES

Termes romanes de Baetulo 

Aquestes termes pertanyen al segle I a.C. Actualment es conserven en bon estat situades al subsòl del Museu de Badalona.Van ser excavades durant els anys 50 del segle XX. Es conserven el frigidarium, tepidarium i caldarium. Aquests banys era el lloc de purificació i a més on es fomentaven les relacions socials, polítiques i comercials.  També hi havia una palestra per dur a terme exercicis gimnàstics, un vestuari i un petit jardí. 

HISPANIA ROMANA: AMFITEATRES

L'amfiteatre d'Itàlica va ser construït al nord de la que va ser la primera ciutat romana a Hispania, Itàlica, situada a Santiponce, província de Sevilla. El van construir en època de l'emperador Adriano, entre els anys 117 i 138.
Aquest amfiteatre va ser un dels més grans de l'Imperi romà ja que tenia una capacitat de 25.000 espectadors i  tenia unes mesures de 156x134 metres. Baix el nivell de l'antic terra del amfiteatre hi havia un servei pels diferents espectacles de gladiadors i lluites amb feres, anomenades venationes.
Estava dividit en tres seccions: la ima, media i summa cavea, separades per uns passadissos anomenats praecinctiones. 

L'amfiteatre de Segòbria va ser construit a Segòbia entre el sigle I i II d.C, després de ser conquistat pels romans va formar part de la capital de Hispania Citerior Tarraconensis. Aquest amfiteatre es conserva amb molt bon estat. És l'edifici més gran de la ciutat però a diferència d'altres amfiteatres es pot considerar petit. 
S'hi feien lluites entre gladiadors o de feres. Té la capacitat de 5.500 persones i la seva arena és de 40x34 metres. 

HISPANIA ROMANA: TEATRES

El poblat de Arse va ser conquistat pels cartaginesos de Annibal, llavors els romans després de cinc anys de tornar a recuperar la ciutat, hi van construir diferents edificis i un d'ells és el teatre de Sagunt.           

El teatre de Sagunt és un teatre de forma semicircular que va ser construït al 50 d.C. Aquest teatre té 90 metres de diàmetre i hi caben més de 9.000 espectadors a les graderies.

Està dividit en 3 parts:  

Scaenae: Al llarg del temps gran part s'ha

anat perdent.

Cavea: Està dividida en ima, media i 
summa cavea.

Orchestra: Té 7 metres de diàmetre i té
 3 grades.

Aquest teatre encara conserva molts 
elements d'aquella època. 

             

                                                       

EXCURSIÓ A TARRAGONA

Muralla: Les muralles són la construcció més antiga de Tàrraco romana. Aquesta muralla ha patit moltes transformacions i hi podem veure les diferents pedres que s'hi van fer servir a cada fase de la seva evolució. Aquesta muralla és el resultat de vint-i-dos segles d'evolució. Aquesta muralla s'ha anat integrants dins de les èpoques medievals, modernes i contemporànies. 
En el seu procés s'ha pogut observar dues fases: 
-La primera: es tractava d'una muralla amb una amplada de 4 metres i 6 metres d'alçada. Formada per grans blocs irregulars de pedra. Estava reforçada amb torres que avui en dia en conserven tres: la de Minerva, la de Arquebisbe i la de Cabiscol. 
-La segona: La segona fase va consistir en una apliació de la primera muralla. La volien augmentar a uns 12 metres d'alçada i a 6 metres d'amplada. Aquesta segona muralla no estava reforçada amb torres. 

   

Temple: Aquest temple el van dedicar a August el qual va morir un any abans de la seva construcció. El motiu de que li dediquessin va ser perquè August va fer que Tàrraco fos la capital de la província Hispania Tarraconencis, durant molt de temps. El temple estava format per una façana de vuit columnes. Un temple així només es construïa a Roma i a les capitals de les províncies de l'Imperi. Aquest temple aconseguia una amplada de 27 metres, 35 metres de llarg i la seva altura era de 25 metres. A meitat del segle V, el temple es va destruïr i seguidament hi van construir l'actual catedral de Tarragona. 


Forum:  Es va construir l'any 70. El van construir on hi havia anteriorment una gran base militar i el van construir per tenir un gran centre per l'administració social i política de la capital. El circ i el forum estan connectats per alguns accesos. 

Pretorio:  És una torre que marcava l'entrada que permetia arribar al Fòrum provincial.

Amfiteatre: El seu origen es grec que significa "dos teatres" (amphi-dos-y theatros). És un gran edifici descobert. És de planta ovalada amb la duplicació de dos teatres, units per l'escenari, amb un espai central cobert de sorra. Van unir dos teatres per ampliar la zona d'actuació. 

Circ: Es va construir a finals del segle I d.C.Aquesta construcción està situada a dintre de les muralles de la ciutat i està ubicat al costat del fórum. S’hi feia carreres de carros de cavalls.

A la tarda, vam anar a veure una obra de teatre anomenada Miles Gloriosus, va ser molt divertida i tots vam riure molt. Els actors eren estudiants d'un institut d'Andalusia. 

HISPANIA ROMANA: MURALLES

La muralla de Lugo, és una fortificació de la ciutat de Lugo. És la única muralla d'aquestes característiques que encara es conserva al món. Es va començar a construir a l'any 260 i es va acabar cap a l'any 325. 

HISTÒRIA

Fins els anys 260 i 325 els romans van decidir construir una barrera defensiva per rodejar tota la ciutat. La muralla va arribar a 2.266 metres de longitud. Es va construir la muralla en una època crítica per aquesta ciutat, tant des del punt de vista militar com el punt de vista polític.

La muralla de Lugo és l'única muralla romana que es conserva sencera al món. 

La muralla no servia només com a element defensiu. També servia per delimitar el fòrum i els impostos de la ciutat. 

HISPANIA ROMANA: PONTS

El pont d'Alcántara és un pont romà que creua el riu Tajo. Va ser construit durant els anys 104 i 106. Va ser un pont dedicat a l'emperador Trajano.

Aquest pont consta de 6 arcs fets de pedra i en total consta d'una longitut de 181'7 metres i d'altura té 48 metres. Està recolzat per cinc pilars. Al centre hi ha un arc de triomf amb una altura de 10 metres. Aquest pont va ser destruït varies vegades.

Als peus del pont d'Alcántara hi ha un petit temple dedicat al constructor del pont, anomenat Lacer. I seguidament s'hi va col·locar una creu recolzada sobre quatre calaveres de granit.

MILES GLORIOSUS

Miles gloriosus és una de les obres més populars dels dramaturg llatí Plauto. Aquesta obra està dividida en 5 actes. 

Personatges:

Pirgopolínices: soldat o militar.

Palestrión: esclau de Pléudicles, que es secuestrat per Pirgopolínices.

Artótrogo: paràssit de Pirgopolinices

Periplectómeno: vell que viu al costat de la casa del soldat o militar.

Escéledro: esclau de Pirgopolínices.

Filocomasia: estimada de Pleúsicles segrestada pel militar.

Pleúsicles: Jove amant de Filocomasia.

Acroteleutia: cortesana que es fa pasar per l’esposa de Periplectómeno.

Lurción: esclau de Pirgopolínices.

Milfidipa: criada de Acroteleutia

ARGUMENT

Pirgopolínices, un soldat que els seus esclaus se’n burlen d’ell, sagresta a Filocomasia, una cortesana, ell rep un regal d’uns pirates de Filocomasia, igual que ella a ell. Pléusicles viatge a Éfeso per intentar recuperar a Filocomasia, i s’allotja a la casa del militar. El criat fa un forat a la paret entre les dues cases perquè els enamorats puguin veure’s. Un altre criat, Escéledro, descobreix a Filocomasia i Pléusicles junts petonejan-se però ells dos i Palestrión ho neguen completament i li fan creure que ha arribat la germana bessona de Filocomasia, i que era la germana la que va veure fer-se un petó amb Pléusicles. 
Llavors, Pleúsicles i Palestrión pensen una trampa al soldat, fent-li creure que la dona del veí està enamorada de ell, i li envia un anell de regal com a prova d’amor. Palestrión aconsella al militar que abandoni a Filocomasia i que la deixi anar a Atenas amb la seva germana bessona.

   

HISPANIA ROMANA: VIES

La Via Augusta va ser una via romana que la seva funció era unir la península amb el centre del món romà. Transcorria al llarg de 

la costa mediterrània: Des dels Pirineus fins a Cadis. Era la via més llarga amb una longitud de 1.500km i també era l'eix principal de la Hispània romana.

Al llarg de la història va rebre diferents noms: En primer lloc es va dir Via Heraclea i després es va anomenar Camí d'Anníbal.

BÀRCINO

HISTÒRIA

Va ser una colònia romana que actualment és Barcelona. El seu nom complet és de Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino.

Amb el pas de les conquestes i del temps, poblacions de territori català van acabar romanitzades del tot i Barcino va ser una d'aquestes ciutats, en l'època de l'emperador August.

ESTRUCTURA

La ciutat tenia la típica estructura romana, amb forma octogonal i amb una distribució en quadrícula dels habitatges i edificis que formaven la ciutat. La ciutat tenia unes 10 ha, era petita comparada amb les altres ciutats.

La ciutat es va alçar damunt d'un turó anomenat mont Tàber. Una de les produccions de comerç era el vi i també s'hi va conrear cereals. La pesca també es va practicar. 

Estava envoltada per muralles amb torres i quatre portes. Hi havia dos carrers principals i formaven una creu. Al eix d'aquests dos carrers principals s'hi situava un  monumental temple d'August que actualment s'hi conserven algunes columnes. 

Parts més importants de la ciutat:

El fòrum:  Estava situat aproximadament entre els carrers de la Libretaria, de la Pietat, de Sant Domènec del Call i de la Freneria. Aquest espai actualment inclouria el Palau de la Generalitat. Dedicat al culte imperial d'August.

Temple d'August: Estava dedicat al primer emperador i fundador de la ciutat de Barcino, August. Era un edifici rectangular, uns 35m de llarg per 17,5m d'amplada i amb dues columnes. Entre les columnes s'hi situava una imatge o escultura de l'emperador. Les cerimònies es realitzaven a l'exterior. 

Aqüeductes: Hi havia dos aqüeductes que subministraven la ciutat. El mateix record dels aqüeductes ha perdurat en els noms d'alguns carrers com ara "dels Arcs" o "de les Voltes" etc.

Termes públiques: Actualment situades a sota la plaça de Sant Miquel, van ser donades a la ciutat per la família Minici Nata l'any 125 dC. 

Necròpolis: Les famílies més riques de la ciutat feien monuments en honor al difunt a l'entrada de les ciutats. Es van trobar restes al voltant de les carreteres. 

Les muralles: Tenien un perímetre de 1.270 metres, les entrades i les cantonades eren de forma rodona i la planta era de forma rectangular. 

HISTÒRIA DE LA CIUTAT ROMANA DE TÀRRACO

La tribu que habitava l'indret era la tribu dels cessetans  conegut com Cesse.

Al segle I aC Juli Cèsar aquesta tribu la va convertir en una colònia, August li va posar el nom de Colonia Iulia Vrbs Triumphalis Tarraco.  A l'època republicana va esdevenir capital de la Hispania Citerior i més tard August va convertir-la en província en Hispania Citerior Tarraconensis. La ciutat tenia unes 70ha. Estava envoltada per una muralla i estava estructurada en tres terrasses: 
A la terrassa més alta, s'hi ubicava el temple.
A la terrassa del mig, s'i trobaven els edificis administratius necessaris pel govern de la província, al voltan d'un forum.
A la terrassa inferior, es va construir un circ que ocupava tota l'amplada de la muralla (és la única ciutat que tenia el circ dintre de la muralla ja que era molt gran).
Es conserven les escales d'accés a la terrassa del circ a la del fòrum que estan protegides per una torre("Pretori"). A la part més baixa, hi havia tots els edificis privats, públics i residencials propis d'una colònia.

Les parts principals que encara es conserven són:

Les muralles: envoltaven tota la ciutat.

L'Amfiteatre: on s'hi feien espectacles amb gladiadors i animals.

El teatre: Va ser construït al segle I a.C.

El fòrum: N'hi havien dos i els van construir els romans al 73 a.C

El circ: Va ser construït el segle I d.C. Es va construir dedicat a l'espectacle.

Els aqüeductes: Va ser construit al segle I a.C. 

L'Arc de Barà: Es va construir al segle I, el més possible és que el construíssin per fer frontera entre dos pobles. 

La Torre dels Escipions: Va ser construïda al segle I d.C.

MARTIRIS DIVINS, CÀSTIGS DELS DÉUS

IXIÓ

En la mitologia grega, era un dels lapites i també rei de Tessàlia. Era fill de Flegias, Ares i també d'Antion. Va tenir un fill anomenat Centauro.
Ixió va prometre un valuós regal a Deioneo si li deixava casar-se amb la seva filla, Dia, però no va complir la seva promesa. El va convidar en una festa i quan va tenir la oportunitat el va tirar a una fossa plena de carbó cremant.
El crim era tan horrorós que cap persona el volia purificar, i Ixió va ser obligat a viure sol i amagat durant molt de temps.
Però Zeus el va perdonar, el va purificar i el va convidar a un banquet on Ixió va intentar violar a Hera, la dona de Zeus. Zeus al enterar-se el va castigar lligant-lo de mans i peus en una roda ardent.

TÀNTAL

Tàntal, va ser un rei de Frígia o de Lídia, era fill de Zeus i de la nimfa Pluto. Va ser el governant de la ciutat anomenada pel seu nom com a Tantalis.
Zeus el va convidar a la taula d'Olimp i els déus el van honrar com a mortal. Tàntal a poc a poc va anar dient tots els secrets dels déus al seus amics mortals. Tàntal va convidar els déus en un banquet i va sacrificar al seu propi fill i el va servir com a menjar als convidats de la taula. Per sort, Zeus es va adonar del que havia fet Tàntal, i li va demanar a Hermes que el tornes a reconstruir i li va donar una nova vida amb més bellesa i amb més qualitats. Els déus van decidir portar-lo a Hades, on Hades el va torturar. 

SÍSIF

A la mitologia grega, Sísif va ser el fundador i també rei d'Efira (nom antic de Corint). Va ser el marit de Merope i amb ella va tindre dos fills, Glauc i Halmos. 

Abans de morir li va dir a la seva dona que quan ell marxés oferís el sacrifici habitual als morts i la seva esposa ho va fer, així que quan ell estava a l'infern es va queixar dient que la seva dona no estava complint amb el món superior i finalment va convèncer a Hades perquè li deixés tornar al món superior i castigar a la seva esposa. Quan va ser altre cop a Corint, no volia tornar de cap de les maneres a l'infern, i Hades el va dur a la força. Una vegada allí, a l'infern, Sísif va ser obligat a empènyer una enorme pedra costa amunt per un vessant, però abans de que arribés al cim del turó sempre se li tornava a caure costa avall, i ell sempre habia de començar altre cop des del principi.